Aquest any 2009 es celebra el 50º aniversari de “Kind of Blue”, considerat per molts crítics com el millor disc de jazz de la història i una de les obres fonamentals del passat segle XXI.
L’autor, doncs un gegant de la música anomenat Miles Davis, acompanyat en aquelles màgiques sesions d’alguns dels millors jazzmen de tots els temps; John Coltrane, Bill Evans i Cannonball Adderley entre d’altres.
Una meravella de principi a fi. Un disc sense desperdici. Doneu-li una oïda i després ho discutirem, val?
Nick Cave & The Bad Seeds amb la colaboració del cantant dels Saints Chris Bailey. Tret del seu doble Lp “Abbatoir Blues / The Lyre of Orpheus” del 2004.
Feu-vos un favor; pilleu-lo, baixeu-lo o simplement el furteu d’òn siga….
Feliç dijous a tots!…
Per cert, el recurs de les ballarines negres al clip és pura conya…..o ironía fina com dirien alguns.
I per si hi han ganes d’escoltar una versió que fa el Nick Cave del “Disco 2000″ dels Pulp doncs
ací la teniu:
Clàssic entre els clàssics i disc que es deu de reivindicar constantment. Treball que ja ha cumplit 30 anys i es manté igual de fresc que al 79. Moltes gràcies a Strummer, Jones, Simonon i Headon per haver parit este disc.
Doncs rés millor que acabar el día amb un dels video-clips més graciosos dels darrers temps. Yo La Tengo i el seu “Sugarcube”, òn la banda es riu de quasi tots els tòpics que suposadament envolten a un grup de rock.
Desfer habitacions, tatuatges arreu dels braços, maquillatge a xorros, fer l’indi amb la guitarra, tot està contemplat en aquest clip tan graciós. I per favor, que no se’ns enfaden els seguidors dels Kiss!!!. Cal tindre sentit de l’humor. Que alce el braç qui no haja fet mai el borinot amb una raqueta de tenis pensant-se que era el nou Hendrix!