Avui, el vídeo de l’últim treball dels grans Doctor Exlosion. S’anomena “Come on Shake” i està al seu nou i flamant Lp “Chupa Aquí”, acabat de surtir al mercat. No puc ser imparcial amb aquest grup, ja que desde la primera vegada que els vaig escoltar, allà cap al 1998, sempre m’ha agradat eixa combinació de surf, garatge i rock n’roll que practiquen aquestos asturians.
I gràcies a ells i les seves versions de grups desconeguts he pogut coneixer altres discos i altres artistes que segurament no haguera sentit en ma vida… Per eixample; The Standells, The Music Machine o Remains.
A banda, sumeu-li un particular sentit de l’humor i comprendreu com aquestos paios han segut capaços de versionar temes amb tant de “pedigrí” com “La Chatunga” (Luis Aguilé) o “Dracula Ye-Ye” (Andrés Pajares) o ficar a les seves cançons títols tan bojos com “Basura”, “Eres feo, chaval” o “Mata a la tuna”.
A disfrutar amb Doctor Explosion, un dels millors grups de garatge 60’s de l’estat!.
Doncs si algú està interessat en escoltar una miqueta de jazz del anomenat “cool”, doncs açí hi ha una regalet per tots vosaltres. Tan sols hi ha que punxar damunt de l’imatge i a relaxar-se…que anem tots amb massa stress!!!
Avui finalment….ja es divendres!!!
Així que cal alegrar-se i començar el día amb energía. I com no tinc cereals per a tots, doncs açí us deixó una ració en forma de vídeo dels Housemartins.
The Housemartins foren un grup anglés aparegut a mitjans dels 80 especialment famosos a la seva época amb cançons com “Caravan of Love”, “Five get over excited”, “Build” o la que us presentem ara; “Me and the farmer” . Tan sols publicaren dos discos : “London 0, Hull 4″ al 1986 i “The people who grinned themselves to death” a l’any següent, al 1987.
El vídeo es prou xorra (que voleu, son els 80!!), però la cançoneta et fa moure els peus de mala manera.
I una dada curiosa; el baixiste del grup era ni més ni menys que Norman Cook, actualment amb una carrera en solitari sota el nom artístic de Fatboy Slim, mestre de raves i del xunda-xunda.
Aquest any 2009 es celebra el 50º aniversari de “Kind of Blue”, considerat per molts crítics com el millor disc de jazz de la història i una de les obres fonamentals del passat segle XXI.
L’autor, doncs un gegant de la música anomenat Miles Davis, acompanyat en aquelles màgiques sesions d’alguns dels millors jazzmen de tots els temps; John Coltrane, Bill Evans i Cannonball Adderley entre d’altres.
Una meravella de principi a fi. Un disc sense desperdici. Doneu-li una oïda i després ho discutirem, val?
