The confusion in her eyes it says it all
She’s lost control
And she’s clinging the nearest passerby
She’s lost control again
And she gave away the secrets of the past and said
I’ve lost control again
And the voice who told her when and where and why she said
I’ve lost control again
And she turned around and took me by the hand and said
I’ve lost control again
An how I’ve never felt just why I don’t understand she said
I’ve lost control again
And she screamed out kicking on her side and said
I’ve lost control again
And she’s upon the floor; I thought she died she said
I’ve lost control again
She’s lost control again
She’s lost control
She’s lost control again
She’s lost control
And I had to phone
her friend to state my case and say
She’s lost control again
And she showed up all the errors of the states and said
I’ve lost control again
And she expressed herself in many different ways until
She lost control again
I walked upon the edge of no escape and laughed
I’ve lost control again
She’s lost control again
She’s lost control
She’s lost control again
She’s lost control
Una d’aquestes cançons que t’alegren el día (al menys a mí em donen ganes de ballar cada vegada que l’escolte!!!) . Qué grans eren els Jam!!!
The Jam - A town called Malice.
Better Stop dreaming of the quiet life -
cos it’s the one we’ll never know
And quit running for that runaway bus -
cos those rosey days are few
And - stop apologising for the things you’ve never done,
Cos time is short and life is cruel -
but it’s up to us to change
This town called malice.
Rows and rows of disused milk floats
stand dying in the dairy yard
And a hundred lonely housewives clutch empty milk
bottles to their hearts
Hanging out their old love letters on the line to dry
It’s enough to make you stop believing when tears come
fast and furious
In a town called malice.
Ba ba ba ba burada bu burada ohh
ba ba ba ba burada ba b burada
Struggle after struggle - year after year
The atmosphere’s a fine blend of ice -
I’m almost stone cold dead
In a town called malice.
A whole street’s belief in Sunday’s roast beef
gets dashed against the Co-op
To either cut down on beer or the kids new gear
It’s a big decision in a town called malice.
Ghost of a steam train - echoes down my track
It’s at the moment bound for nowhere -
just going round and round, Ohh
Playground kids and creaking swings -
lost laughter in the breeze
I could go on for hours and I probably will -
but I’d sooner put some joy back
In this town called malice.
I per a disfrutar dels Jam com un boig…..fes click açí!
Avui, el vídeo de l’últim treball dels grans Doctor Exlosion. S’anomena “Come on Shake” i està al seu nou i flamant Lp “Chupa Aquí”, acabat de surtir al mercat. No puc ser imparcial amb aquest grup, ja que desde la primera vegada que els vaig escoltar, allà cap al 1998, sempre m’ha agradat eixa combinació de surf, garatge i rock n’roll que practiquen aquestos asturians.
I gràcies a ells i les seves versions de grups desconeguts he pogut coneixer altres discos i altres artistes que segurament no haguera sentit en ma vida… Per eixample; The Standells, The Music Machine o Remains.
A banda, sumeu-li un particular sentit de l’humor i comprendreu com aquestos paios han segut capaços de versionar temes amb tant de “pedigrí” com “La Chatunga” (Luis Aguilé) o “Dracula Ye-Ye” (Andrés Pajares) o ficar a les seves cançons títols tan bojos com “Basura”, “Eres feo, chaval” o “Mata a la tuna”.
A disfrutar amb Doctor Explosion, un dels millors grups de garatge 60’s de l’estat!.
Doncs si algú està interessat en escoltar una miqueta de jazz del anomenat “cool”, doncs açí hi ha una regalet per tots vosaltres. Tan sols hi ha que punxar damunt de l’imatge i a relaxar-se…que anem tots amb massa stress!!!
Avui finalment….ja es divendres!!!
Així que cal alegrar-se i començar el día amb energía. I com no tinc cereals per a tots, doncs açí us deixó una ració en forma de vídeo dels Housemartins.
The Housemartins foren un grup anglés aparegut a mitjans dels 80 especialment famosos a la seva época amb cançons com “Caravan of Love”, “Five get over excited”, “Build” o la que us presentem ara; “Me and the farmer” . Tan sols publicaren dos discos : “London 0, Hull 4″ al 1986 i “The people who grinned themselves to death” a l’any següent, al 1987.
El vídeo es prou xorra (que voleu, son els 80!!), però la cançoneta et fa moure els peus de mala manera.
I una dada curiosa; el baixiste del grup era ni més ni menys que Norman Cook, actualment amb una carrera en solitari sota el nom artístic de Fatboy Slim, mestre de raves i del xunda-xunda.
